El govern municipal d’ERC de l’Ajuntament de Cabassers menteix i diu que havia previst des del principi l’expropiació del terreny del sogre de l’alcalde on s’ha construït un pou, però el cert és que inicialment no preveien expropiar res, volien fer el pou amb fons públics en un terreny privat, i només van fer l’expropiació perquè els vam forçar advertint-los que si feien la perforació sense expropiar el terreny perquè el pou fos públic portaríem la qüestió a la Fiscalia. Aquí hi ha les proves del que afirmem:
El Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) del 24/11/2023 publicava l’aprovació inicial d’un projecte de perforació d’un pou de sondeig per a veure si hi havia aigua en una finca de Cabassers, fet per l’enginyer de mines Francisco Javier Molas del Río i datat el 27 de setembre de 2023. Tant al projecte com a l’expedient hi constava una autorització del propietari del terreny, també de data de 27 de setembre de 2023, per a fer “una perforación de un pozo sondeo en la finca de su propiedad, al objeto de localizar aguas subterráneas para abastecimiento de la población de Cabacés”. Aquesta és la còpia del document d’autorització, on no es diu que el propietari del terreny vulgui fer donació de l’espai que hagi d’ocupar el pou (anonimitzada per a protegir les dades personals):
I així és com es reflecteix i s’incorpora aquest document al primer projecte redactat per l’enginyer de mines per a perforar un pou de sondeig: “de dicho propietario se adjunta la autorización de la obra y su posterior aprovechamiento por parte del ayuntameinto de Cabacés, al objecto de completar el suministro de agua de boca para la población de dicho ayuntameinto”. Aquí tampoc no es diu res de donar terreny:
Com que vam detectar un possible conflicte d’interès pel fet que el propietari del terreny era el sogre de l’alcalde i de la tinent d’alcalde vam presentar al·legacions i un recurs al projecte. Mentrestant el govern va fer l’aprovació inicial del projecte de construcció definitiva del pou, que s’havia de dur a terme si sortia aigua de la perforació de sondeig, redactat pels serveis tècnics del Consell Comarcal del Priorat. El BOPT del 21/03/2024 va publicar el projecte de pou amb caseta i canalització. El document, de 26 pàgines i datat el 14 de març de 2024, tampoc no resolia el problema que hauria suposat fer un pou públic en una finca privada, i es limitava a afirmar a la pàgina 2 que “es disposa de permís del propietari, segons el projecte aportat” (referint-se al document anterior, que consta al projecte de l’enginyer de mines), cosa absolutament insuficient, ja que no es pot perforar un pou públic en un terreny privat, per molt permís del propietari que hi hagi per a fer-ho:
Vam presentar al·legacions contra aquest projecte perquè no es pot fer un pou públic en un terreny privat: l’Ajuntament de Caudete va ser condemnat per una sentència a desmantellar un pou que havia fet en un terreny particular, i perquè no li ho calgués desmantellar va acabar comprant la parcel·la per 200.000€. Perquè per molt que el propietari actual autoritzés la construcció del pou, si la finca canvia de mans s’hauria pogut generar un conflicte que perjudicaria els interessos de l’Ajuntament i, per tant, del poble. I evidentment amb diners públics no es pot perforar cap pou en un terreny privat. Exigíem l’expropiació del terreny necessari per a fer el pou i la caseta de bombeig.
Als punts quatre i cinc del document d’al·legacions presentat el 19/04/2024 insistíem que el pou només es pot construir en un terreny públic i instàvem l’ajuntament que estudiés la manera d’adquirir-ne la propietat (vegeu el document complet aquí):
Al ple extraordinari del 22 d’abril vam votar en contra del crèdit extraordinari de 110.526€ per a finançar la construcció del pou perquè el projecte no preveia l’expropiació, i vam demanar un informe jurídic que aclarís si el terreny podia ser expropiat, com es pot comprovar a l’enregistrament del Ple.
Davant de les nostres sol·licituds el govern municipal ens va presentar el projecte fet pels serveis tècnics del Consell Comarcal del Priorat ampliat i millorat (aquest ja de 162 pàgines, davant de les 26 pàgines que tenia la primera versió, i data del 25 d’abril de 2024), que sí que inclou l’expropiació del terreny necessari per a fer el pou (46,65 m2), com consta a la pàgina 56:
Aquest projecte és el que va aprovar el Ple extraordinari i urgent del 28 d’abril de 2024, en substitució de l’anterior (el del document C), i hi vam votar a favor perquè incorpora l’expropiació, tal com demanàvem. Si no haguéssim dit res el govern local hauria aprovat un projecte que no incloïa l’expropiació, i que ja tenia en exposició pública al BOPT del 21/03/2024 (el document C que citàvem abans). Aquí s’hi ha arribat gràcies a la tasca de l’oposició, que hem vetllat perquè les coses es fessin bé i hem pressionat el que ha calgut fins que el govern ha presentat un projecte legal. En cas contrari hauríem portat l’assumpte a la Fiscalia.
El govern municipal menteix i diu que havia previst l’expropiació del terreny on es construiria el pou, però el mateix alcalde, responent una pregunta nostra al ple del 18 de març de 2024 va dir que el terreny no s’expropiaria i que es faria una cessió. Podeu escoltar l’alcalde dient-ho a l’enregistrament del ple i podeu veure la transcripció de les seves paraules a la pàgina 14 de l’acta d’aquell ple ordinari:
També podeu escoltar a l’alcalde dient ell mateix que el terreny no s’expropiaria al minut 29:12 de l’enregistrament del ple ordinari del 18/03/2024.
A més de tot l’anterior, l’Agència Catalana de l’Aigua ha denegat una subvenció a l’Ajuntament pel pou perquè el projecte presentat per justificar-ne la ubicació no compleix el mínim exigible per a ser considerat un estudi hidrogeològic. Així resol l’ACA les al·legacions de l’Ajuntament a la seva resolució de 19/09/2024:
Al gener de 2024 ja vam avisar que aquest projecte tècnic era insuficient a les al·legacions que vam presentar-hi en contra: El govern local va desestimar l’al·legació dient que obviàvem “l’estudi geològic que inclou el projecte, que s’utilitza com a base per determinar la possible existència d’aigua en el punt de perforació”:
Finalment ha quedat clar, com dèiem ja al gener de 2024 i com corrobora l’ACA, que aquest document no era un estudi hidrogeològic i que la ubicació del pou no estava justificada. Podeu veure aquí el projecte que no s’accepta com a vàlid. I aquí hi podeu veure la factura del que va costar redactar-lo: 1..480€. El projecte es basava en la detecció d’un saurí, sense cap habilitació tècnica, feta sota la mercantil Waterfinders SL. “Determinar” el punt on s’havia d’obrir el pou per aquest sistema acientífic va costar 4.500€ més IVA (5.445€ que va cobrar el saurí en total, vegeu aquí el pressupost i aquí el suposat “projecte” de marcació, del que no s’especifica la metodologia usada).
A tota aquesta despesa cal sumar-hi els 25.753€ que va cobrar Sondejos i Pous d’Aigua J. Girbau SL per perforar el pou. En total, 36.678€ de despesa justificada amb un “estudi” del que l’Agència Catalana de l’Aigua afirma que “no és un estudi hidrogeològic i es considera manifestament insuficient per a poder ser considerat un estudi amb garanties sobre la possible ubicació, execució i repercussió d’aquest nou pou que es vol realitzar”. I encara hi ha 114.000€ compromesos (entre la construcció de la caseta, la canalització i l’electrificació) que probablement tampoc no rebran la subvenció que ha demanat l’Ajuntament, ja que tot es basa en el mateix estudi d’ubicació del pou insuficient que l’Agència Catalana de l’Aigua ha rebutjat i en l’avantprojecte i el projecte redactats pels serveis tècnics del Consell Comarcal del Priorat que l’Ajuntament va presentar com a al·legacions a la denegació de subvenció i que l’ACA també va rebutjar. Si hi sumem els diners pagats pels transports d’aigua en cisternes sense registre sanitari (dels que l’ACA difícilment pagui cap subvenció, i fins i tot pot reclamar el retorn de la ja concedida de 8.000€) el forat a les arques municipals pot arribar a ser de gairebé 200.000€.
Si la perforació s’hagués fet on un estudi hidrogeològic seriós hagués indicat s’hauria pogut recuperar la inversió feta mitjançant la subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua, però com que la ubicació es va decidir per caprici, sense disposar de cap informe tècnic vàlid, l’ACA ha denegat la subvenció.
