L’Ajuntament va iniciar el 2016 l’expedient per a oficialitzar un escut heràldic municipal

En resposta a una sol·licitud d’informació pública adreçada a la Direcció General d’Administració Local el 19/02/2024 hem rebut l’expedient que va iniciar l’Ajuntament el 2016 per a oficialitzar un escut heràldic municipal, que va quedar inacabat. L’acord el recull l’acta del Ple del 19/12/2016 al cinquè punt de l’ordre del dia.

L’heraldista Armand de Fluvià va preparar l’informe d’assessorament preceptiu, i va fer aquesta proposta:


A les fonts consultades Fluvià cita dos tipus de segells emprats per l’ajuntament:

a) Un de rodó amb el senyal d’un gos, almenys entre 1780 i 1825 (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Col·lecció Sigil·logràfica Catalana i Col·lecció de Sobres amb Segells Municipals de Catalunya.

b) Escuts quadrilongs ibèrics o apuntats i biconcavats quarterats: 1r i 4t una carbassa. 2n i 3r. dues faixes ondades; el camp amb un gos contornat (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Col·lecció Sigil·logràfica Catalana i Col·lecció de Sobres amb Segells Municipals de Catalunya; Diccionari Salvat de la llengua catalana; Francesc Carreras i Candi. Geografia general de Catalunya; Manuel Bassa i Armengol: Els escuts dels pobles de Catalunya.

Sense cap mena de dubte Armand de Fluvià no coneixia l’antecedent dels escuts medievals presents al retaule gòtic i al quadre de la Verge de Loreto de l’esglèsia de Cabassers (i que relacionem a la nostra proposta perquè s’oficialitzi un escut), ja que la seva referència més antiga és de 1780. Per tant l’aportació que fem podria fer variar la proposta formulada per Fluvià el 2016 cap al disseny que suggereix Heràldica Catalana, molt més elegant i sense la càrrega injustificada de les carabasses: un gos negre sobre fons vermell, timbrat amb corona baronial i bàcul episcopal:

L’expedient va quedar aturat perquè l’Ajuntament no el continuà, ja que no els agradà el disseny proposat. L’heràldica municipal (com la toponímia) està regulada i els ajuntaments no poden oficialitzar qualsevol escut, sinó que ha de ser el que dictaminen els experts. Cal reprendre el procediment i completar-lo, perquè l’Ajuntament no ha d’estar sense símbols oficials i necessita una renovació de la imatge corporativa, ja que l’actual es veu molt antiquada (incloent el topònim oficial ple de faltes d’ortografia). El que està clar és que els escuts que utilitza avui en dia l’ajuntament no poden ser oficialitzats i la Generalitat no ho permetrà, ja que no responen a la tradició heràldica i sigil·logràfica municipal.

Cerca

Rebeu les notícies al mòbil

Notícies destacades

  • Publiquem un cercador de decrets d’alcaldia
    Publiquem un cercador de decrets d’alcaldia

    Per tal de millorar la transparència i el servei públic, posem a l’abast de tothom el llistat de decrets d’alcaldia aprovats des de l’abril de 2023, per facilitar-ne la consulta. Si us interessa conèixer el contingut d’alguns d’aquests decrets podeu realitzar una sol·licitud d’informació pública a l’Ajutament demanant-ne còpia. Us l’hauran de facilitar en el…

  • Nota de premsa: perseverem en la defensa de la Llei de Política Lingüística
    Nota de premsa: perseverem en la defensa de la Llei de Política Lingüística

    El Tribunal d’Instància de Tarragona ha notificat avui la sentència respecte al recurs interposat per Junts contra la negativa de l’Ajuntament de Cabassers a oficialitzar el topònim català del municipi després d’haver anunciat el 2024 que ho faria per complir la Llei e Política Lingüística. En la resolució, el tribunal ha decidit inadmetre la demanda…

  • Sol·licitem al govern municipal que reclami als responsables de la redacció del projecte del pou els 130.000 € revocats per l’ACA
    Sol·licitem al govern municipal que reclami als responsables de la redacció del projecte del pou els 130.000 € revocats per l’ACA

    L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revocat definitivament gairebé 130.000 euros en subvencions a l’Ajuntament de Cabassers per greus irregularitats en la gestió del subministrament d’aigua. Per una banda, s’han perdut prop de 30.000 euros pel transport d’aigua en cisternes que no tenien el registre sanitari obligatori, una pràctica que el govern municipal va mantenir…