Pel Ple ordinari de desembre vam presentar nou propostes de resolució perquè s’incloguessin a l’ordre del dia, per tal que fossin debatudes i votades durant la sessió. Moltes les vam presentar a proposta de ciutadans que ens van fer arribar les seves inquietuds. Per exemple, que es posés un senyal de cediu el pas en una intersecció perillosa o que hi hagués contenidors per a totes les fraccions als punts de recollida selectiva de residus. Han rebutjat incloure les propostes amb l’argument que no és competència del ple veure aquests assumptes. No tenen en compte que les propostes insten l’alcaldia (que és qui té les competències) a fer les millores que es demanen. I sí que és competència del Ple instar el que cregui convenient a qui tingui les atribucions per dur a terme la feina que es demana. El ple pot condemnar una guerra a l’altra punta del món i no pot instar l’alcalde a posar una paperera?
En una d’aquestes propostes que no volen ni que es debatin proposàvem també un pacte municipal de l’aigua. Aquest recurs bàsic està gestionat molt malament; la font de la Foia ni tan sols no està legalitzada, i s’està abastint el dipòsit d’on beu la població amb aigua d’una bassa del Mas de Dalt des de fa mesos. Diuen que «es considera que aquest Pacte, amb el redactat actual, pot ser contraproduent per als interessos del municipi». Des de quan controlar la despesa d’aigua i estudiar si es perd i per on, i quanta se’n gasta i on, és contraproduent per a l’interès general? També al capítol de l’aigua, encara esperem que expliquin com es va buidar la bassa contra incendis de la Foia i on va anar a parar l’aigua que hi havia.
Tornen a rebutjar complir la Llei de Política Lingüística. De la Llei de Memòria Democràtica afirmen, al text que es nega a incorporar les propostes al Ple, que «l’Ajuntament de Cabacés, com no pot ser d’altra manera, ja dona suport i compleix escrupolosament les Lleis i la resta de l’ordenament jurídic, en especial, la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.» La mateixa llei de Memòria que el Senat els va requerir que complíssin i a qui tampoc no van fer cas. El propi nom de l’Ajuntament, «Cabacés», és una imposició del franquisme i una il·legalitat manifesta explicada per tots els mitjans de comunicació. Fa poc la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va reconèixer aquest topònim com a instrument de la repressió de la dictadura i ho vam fer saber directament al govern municipal.
A aquesta actitud cal afegir-hi la manca de transparència del govern (que acumula resolucions de la GAIP on se l’obliga a facilitar informació), la negativa a respondre les preguntes escrites que presentem als plens, la no publicació de les actes, l’incompliment dels acords adoptats al ple, etc.
