La denominació oficial del nostre municipi, CABACÉS, és il·legal, en incomplir el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i a més aquesta grafia és una imposició de la dictadura franquista.
El Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de 14 de novembre de 1933 oficialitzava la grafia CABASSERS com a denominació del nostre municipi, que fins llavors tenia com a nom oficial, des de mitjans del segle XIX, la castellanització CABACÉS. L’acta del Ple de 29 d’abril de 1934 mostra que el consistori republicà acceptà de bon grat la correcta ortografia del nom del nostre municipi, fixada per l’Institut d’Estudis Catalans, CABASSERS. A partir de l’ocupació feixista de la població, el gener de 1939, els franquistes imposaren novament la forma toponímica anterior a la normalització de 1933, CABACÉS, en haver derogat il·legalment la legislació democràtica que emparava l’ús oficial de la grafia correcta, CABASSERS. El 1979 hi hagué un intent per part del primer ajuntament democràticament escollit després de la dictadura de recuperar la correcta escriptura del topònim, CABASSERS, però les pressions del caciquisme i de les restes del franquisme local ho evitaren, disfressant la imposició feixista de “tradició”, i fent mantenir encara el topònim escrit com imposà el franquisme el 1939: CABACÉS. Aquesta imposició il·legítima i il·legal encara dura avui en dia.
A la sessió de la Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya del 17/11/2023 hi assistiren els grups parlamentaris del PSC, Junts, CUP, ECP i ERC. Hi faltaren els de Vox, Ciudadanos i Grup Mixt (PP). Tots els grups presents van coincidir en la necessitat de retirar de l’oficialitat les deturpacions imposades pel feixisme a la toponímia catalana que encara són oficials, en tant que són un símbol del franquisme i constitueixen una exaltació de la dictadura: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.
Durant els torns dels grups parlamentaris totes les intervencions van ressaltar aquesta necessitat d’eliminar les rèmores del franquisme de la toponímia:
El diputat del PSC, Ferran Pedret, va manifestar que és pertinent que la llei que faci el Parlament de Catalunya “vegi quines són les millors fórmules per a les reparacions en allò que és possible i sens dubte en allò que és menester, com pugui ser en aquest cas relatiu a la toponímia”.
La diputada de Junts, Aurora Madaula, va afirmar que “mantenir aquests topònims significa una manera, una forma d’enaltiment del franquisme i del feixisme que hauria de ser esborrada dels nostres carrers d’una vegada per totes, i que no ens vinguin a dir alcaldes o ajuntaments que hi ha hagut una votació popular i que això ho ha tombat o ho ha tirat enrere la població; el franquisme no pot ser consultat i no pot ser votat”.
La diputada de la CUP, Montserrat Vinyets, va afirmar que “també, com no, ha de tenir la condició de víctima la llengua i la cultura, i seria molt greu que la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre de 2022 per part del govern espanyol precisament reconegués aquesta condició i la llei que estem tramitant en aquest Parlament s’oblidés d’una circumstància tan greu; per tant crec que tots els que estem aquí, des dels diferents grups parlamentaris, ens encarregarem que tot això també s’introdueixi al text”.
La diputada d’ECP, Núria Lozano, va dir que “pensem que és molt rellevant tot el que té a veure amb la toponímia i efectivament guarda relació amb les problemàtiques de la retirada de la simbologia dels espais públics, que potser no hauria de ser una qüestió de reflexió veïnal sinó d’aplicació de la normativa, que està per ser aplicada igual com succeeix amb qualsevol altra matèria, i per tant en prenem nota”.
Maria Jesús Viña, diputada d’ERC i presidenta de la ponència, va afirmar que “en quant a la toponímia certament això ho podem vincular també, com deien els companys, amb tota la simbologia franquista que encara s’ha de retirar dels nostres espais”.
Hem sol·licitat en diverses ocasions que l’Ajuntament acati la legislació de política lingüística i que oficialitzi la denominació legal del municipi, CABASSERS. També el Senat va requerir el gener d’enguany a l’Ajuntament que expliqués què faria per a complir la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica promulgada pel Congreso espanyol, en tant que aquesta llei considera la llengua i la cultura catalanes víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, i aquesta reparació inclou la restitució de les formes normatives dels topònims oficials catalans, ja que que formen part de la llengua i cultura que foren reprimides pel règim feixista espanyol i que la llei ordena reparar. L’Ajuntament desoí el Senat i respongué amb excuses inacceptables per a no eliminar l’evident efecte de la repressió franquista que encara perdura en la manera d’escriure el nom oficial del nostre municipi: CABACÉS.
El govern municipal està absolutament sol i aïllat defensant un disbarat inacceptable: una manera il·legal, imposada pel feixisme, d’escriure el nom oficial del municipi. A aquesta vergonya només li dona suport la formació ultranacionalista espanyola VOX, que públicament ha manifestat la seva voluntat de castellanitzar tots els topònims catalans, cosa que en el cas d’aquest Ajuntament no li caldria fer perquè ja està fet i el govern local ho continua imposant, negant-se a complir la legislació vigent que obliga a corregir-ho.
Tard o d’hora, tant si ho volen com si no, hauran d’oficialitzar el nom legal del municipi, Cabassers, però havent perdut bous i esquelles pel camí per una resistència inútil que no estalviarà haver de complir la llei. Allargar la resistència del govern municipal defensant una causa il·legítima i il·legal, que ja té perduda, només farà mal al municipi i allargarà innecessàriament el circ indigne en què s’ha convertit aquesta qüestió.
Si el govern municipal continua insistint a mantenir la deturpació CABACÉS com a nom oficial del municipi no només farà el ridícul, sinó que continuarà mantenint conscientment una imposició de la dictadura franquista i un instrument de la repressió d’aquell règim contra la llengua i la cultura catalanes.
Aquest govern té, tanmateix, una darrera oportunitat de preservar l’honorabilitat de l’Ajuntament, la del municipi que representa i la seva mateixa: que canviï immediatament, seguint la Llei de Política Lingüística, el nom oficial del municipi, i usi des d’ara mateix en tot allò que sigui oficial la forma legal: CABASSERS. D’aquesta manera, acatant la legislació lingüística, podrà evitar que calgui passar per la vergonya de veure com s’ha d’aplicar legislació antifranquista a l’Ajuntament per obligar-lo a abandonar la cacicada de mantenir una forma toponímica imposada pel feixisme com a denominació oficial del municipi.
Per això hem demanat al govern de l’Ajuntament que iniciï immediatament els tràmits de canvi de nom oficial del municipi i, sense esperar a la resolució del procediment, que utilitzi des d’ara mateix la seva denominació legal, CABASSERS, en tant que tot l’arc parlamentari democràtic i catalanista condemna la forma CABACÉS com un símbol franquista que cal eliminar de l’espai públic. No es pot continuar usant ni un dia més com a denominació oficial del municipi una grafia prefabriana que tothom reconeix com una imposició franquista i una forma de repressió de la dictadura contra la llengua i la cultura catalanes.
Podeu veure la sol·licitud formal que hem enviat a l’alcalde de l’Ajuntament de Cabassers aquí.
