La millor manera d’estimar-se el poble i d’estimar-se la seva gent és compartir el coneixement i la informació perquè la mentida no tingui espai al debat públic. No hi ha cap manera millor de treballar pel poble que explicar-li la veritat, explicar-li quins drets i quins deures té i no manipular-lo fent-li creure coses que són impossibles.
No saber és la font de tots els mals i de tots els odis. La qüestió del topònim municipal, actualment encara amb una forma oficial en castellà, heretada del franquisme i que no respecta la legislació (Cabacés), s’ha convertit en un instrument del populisme. Cal oficialitzar «Cabassers» no pel caprici de ningú, sinó perquè és l’obligació de l’Ajuntament fer-ho, tal com té l’obligació de fer pressupostos o de clorar l’aigua. Tan senzill i clar com això. I si agrada més o agrada menys és una altra qüestió, pròpia del terreny personal; però l’Ajuntament s’ha de comportar com el que és, una administració pública. I ho ha de fer no només en el tema del topònim, sinó en tots en els que no ho fa, que no són pocs.
Contra el populisme, ciència i dades. Per això us recomanem la lectura del llibre de Carles Prats «D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim». El podeu descarregar de franc a cabassers.org/llibre
No es tracta d’opinions ni de gustos, ni de dir-li a cap particular que escrigui d’una manera o d’una altra: es tracta que l’Ajuntament, pensin el que pensin les persones que formen el consistori, té l’obligació d’oficialitzar la forma del topònim que marca la llei, perquè és una administració pública, no un club privat. I la llei, que emana del Parlament de Catalunya, diu una cosa ben senzilla: a Catalunya els topònims oficials s’escriuen en català i sense faltes, segons la normativa lingüística de l’IEC. No hi ha res més coherent i de sentit comú que això.
El llibre explica des d’un coneixement extremadament profund el camí que ha fet aquest topònim des del segle XII fins a l’actualitat. I falta arribar a una fita on la immensa majoria dels altres municipis del país ja hi són de fa quaranta anys. Fem tard.
Al setembre presentarem una proposta de resolució al ple per acabar definitivament aquesta situació, que és insostenible. Donarem una oportunitat a l’Ajuntament perquè la corregeixi. De mentre, us recomanem la lectura d’aquest llibre, que us ajudarà a entendre la qüestió.
