La llengua catalana és l’eix vertebrador de la nació, l’element que ens identifica com a poble i que al llarg dels segles ha estat un factor d’identitat, acollida, cohesió i ascensor social. Juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, constitueix un patrimoni col·lectiu a defensar i projectar.
Com a llengua nacional ha de tenir presència garantida en tots els àmbits de la vida social i institucional. El català es troba en una situació d’emergència lingüística, fruit de múltiples factors: la globalització,la digitalització, els increments insòlits en el nombre d’immigrants, la persecució dels poders de l’Estat i l’aplicació laxa de la normativa lingüística. La davallada del seu ús social és més que preocupant. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023, només un 32,4% de la població utilitza habitualment el català, un retrocés que en compromet la continuïtat i vitalitat. Ens trobem davant una cruïlla decisiva: l’ús social ha retrocedit de forma alarmant i l’increment demogràfic no ha anat acompanyat ni de les mesures legals i administratives que facin necessari el seu coneixement ni hi ha hagut una oferta suficient per garantir l’aprenentatge a tothom que ho desitgi.
L’aliança estratègica dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial) espanyols ha estat un agent actiu de minorització de la llengua quan no un arma per forçar-ne la desaparició, n’és una mostra el darrer atac judicial del TSJC a la vehicularitat del català i al model d’immersió en l’ensenyament, un àmbit estratègic per la pervivència. La independència és l’única via capaç d’assegurar el reconeixement i el suport institucional necessaris per garantir el manteniment de la llengua catalana com a llengua nacional de Catalunya i perquè el país assoleixi els estàndards democràtics, socials i econòmics que li corresponen.
En aquest context, el Govern de la Generalitat ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua, amb la voluntat de construir un full de ruta compartit fins al 2030. Volem un gran acord de país en matèria lingüística, però denunciem la incoherència de reclamar als ajuntaments allò que el mateix Govern no aplica ni garanteix en les intervencions públiques. El president Illa i el seu executiu no han respost a les més de 450 queixes per vulneracions lingüístiques recollides per entitats com Plataforma per la Llengua; no han desplegat l’Oficina de Drets Lingüístics; no han fet efectiu el compliment de les clàusules lingüístiques en la contractació pública, no fan res per eliminar la toponímia il·legal deturpada (alguna imposada pel franquisme); i no planten cara a les ingerències judicials en el model educatiu català ni asseguren l’aplicació de la legislació vigent. En aquest marc, exigim el compliment estricte de tota la normativa lingüística: l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia, que reconeix el dret de tots els ciutadans de Catalunya a conèixer el català; l’article 9.2 de la Llei 10/2010 d’acollida, que obliga a garantir els recursos i serveis per aprendre la llengua; la Llei d’educació de Catalunya; i l’article 128 del Codi de Consum de Catalunya, que estableix el dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua oficial escollida i a rebre tota la informació essencial en català; i la Llei de Política Lingüística.
Aquesta base legal obliga les administracions a assegurar que tota la informació i l’atenció ciutadana es prestin sempre en català, respectant els drets lingüístics de la població. Les entitats locals som les institucions de més proximitat. Tenim capacitat d’impulsar polítiques públiques amb impacte directe als ciutadans, també en la promoció i normalització del català, amb ambició, coherència i determinació. El català ha de ser la llengua preferent en l’àmbit institucional i administratiu, i ha d’estar plenament present en tots els aspectes de la vida dels nostres conciutadans.
És per tots aquests motius que el grup municipal de Junts per Catalunya – CM proposem a l’ajuntament de Cabassers els següents
ACORDS
PRIMER. Reafirmar el compromís de l’Ajuntament de Cabassers amb el català, l’aranès i la llengua de signes catalana com a llengües pròpies del país, i defensar-ne l’ús preferent i prioritari a l’administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació públics i les accions socials i culturals.
SEGON. Crear una regidoria amb la responsabilitat específica de la política lingüística municipal. Aquesta instància haurà de garantir que tot l’Ajuntament en la seva activitat administrativa i institucional, en la comunicació interna i en l’atenció personal als ciutadans utilitzi el català de manera obligatòria, així com també haurà de garantir que se’n faci la supervisió.
TERCER. Impulsar accions per reforçar l’ús social del català, amb cursos gratuïts o bonificats en horaris flexibles, incloent vespre i cap de setmana; establir la formació en català com a requisit per als immigrants que vulguin accedir al padró; i garantir que la selecció i la provisió de llocs de treball incorpori els requisits de coneixement de llengua.
QUART. Establir un programa de col·laboració amb les empreses locals per oferir cursos de català als treballadors dins la jornada laboral. L’Ajuntament explorarà la promoció d’incentius municipals, com ara reduccions o bonificacions en la taxa de l’impost d’activitats econòmiques entre d’altres, i instarà la Generalitat a establir bonificacions fiscals per a les empreses que fomentin l’ús de la llengua catalana.
CINQUÈ. Incorporar clàusules lingüístiques en tota contractació, i requisits lingüístics en les subvencions i els convenis municipals, amb mecanismes de control i sanció. L’Ajuntament vetllarà també pel compliment dels drets lingüístics dels consumidors, d’acord amb l’article 128.1 del Codi de consum de Catalunya, garantint que tota persona sigui atesa oralment i per escrit en la llengua oficial que esculli, i que rebi en català tota la informació essencial, contractual o vinculada al consum.
SISÈ. Promoure el català en l’àmbit cultural i audiovisual municipal, amb suport explícit a creadors i artistes que treballen en català. Aquestes accions s’hauran de complementar amb campanyes de sensibilització i programes específics per fomentar l’ús habitual del català entre els joves i en l’àmbit digital, i per reforçar-ne la presència en canals i xarxes socials municipals.
SETÈ. Rebutjar els atacs judicials al català i a l’aranès com a llengües vehiculars en l’ensenyament, així com qualsevol intent d’imposar quotes de castellà a l’escola catalana, i instar el Govern de la Generalitat a plantar cara davant de futures sentències judicials que vulnerin el model d’immersió lingüística i el dret a rebre l’ensenyament plenament en català.
VUITÈ. Reclamar al Govern d’Espanya i a la Unió Europea el reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions europees i garantir-ne l’ús ple i normal en tots els àmbits.
NOVÈ. Comunicar aquest acord al Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, al Consorci per a la Normalització Lingüística i a les entitats de promoció de la llengua de l’ens local, així com també a les entitats municipalistes.
| 34 Data de registre: 14/09/2025 Sol·licitud Moció per l’impuls municipal a la llengua catalana Resultat: Rebutjada amb 4 vots d’ERC en contra i vots a favor de Junts i Regidora no adscrita |
