La Canal, després de molt temps, torna a rajar. Cabassers és un poble d’aigua, amb un terme que destaca per tenir 30 fonts. La principal, la font de la Foia, és la que abasteix la població des de temps immemorials. Abans de l’arribada de l’aigua a les cases la gent de Cabassers s’abastia a la Canal, on omplien els càntirs i abeuraven els animals. Més avall, a l’actual plaça del Dr. Seró, hi havia uns rentadors, i des d’allí l’aigua corria per la séquia per regar els horts.
El 1860 els veïns de Cabassers van acudir a un notari de Flix per defensar el seu dret de regar els horts de la vila amb l’aigua de la Foia: argumentaven que aquests horts pagaven contribució de regadiu i no de secà i que així constaven al Cadastre.
També es comprometien a què es fes «per descomptat per persones intel·ligents un nou repartiment de les aigües de dita font de la Foia, amb proporció a la terra dels horts». I encara hi ha aquesta necessitat de regular l’aigua intel·ligentment a Cabassers, perquè hi ha un descontrol absolut en la gestió d’aquest recurs imprescindible. No es publiquen els cabals, ni els consums, ni tan sols l’aforament del pou que es va perforar sense fer cap estudi hidrogeològic previ en una ubicació gens adequada.
Si a les eleccions municipals de 2027 els electors ens fan confiança i governem, racionalitzarem i regularem els usos de l’aigua amb consens en tothom. I ho farem amb transparència absoluta, publicant tota la informació: cabals de la Foia i del pou i totals dels consums domèstics i industrials.
