L’article 54 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix l’obligació de la Generalitat i els altres poders públics de «vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques» i disposa que «amb aquesta finalitat han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya». El mateix article especifica que «la Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència». La grandesa de la democràcia és que, a diferència dels règims totalitaris, és capaç de reconèixer la dignitat de totes les víctimes de la intolerància més enllà de les opcions personals, ideològiques o de consciència de cadascú. Cal un reconeixement de totes les víctimes de la violència política.
El cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936 contra el govern del a República Espanyola provocà la guerra d’Espanya, que finalitzà el dia 1 d’abril de 1939 amb la victòria de l’exèrcit rebel, que donà lloc a una dictadura militar que durà, formalment, fins el 1975. Els ajuntaments no s’escolliren democràticament fins a les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979, i fins aquell moment continuaren vigents els ajuntaments nomenats per la dictadura.
El Decret de Seguretat Interior de 9 d’octubre de 1936, publicat al DOGC 285, d’11 d’octubre de 1936, dissolia els ajuntaments de Catalunya i n’ordenava la recomposició amb representació dels partits polítics i organitzacions sindicals en la mateixa proporció que integraven el Consell de la Generalitat de Catalunya. A l’Ajuntament de Cabassers li correspongueren 3 consellers d’Esquerra Republicana de Catalunya (Vicent Porqueres, aclalde; Francesc Vidal Llecha i Ramon Ferré), 2 de la Unió General de Treballadors (Domènec Abella, tinent d’alcalde, i Adolf Serres) i un de la Unió de Rabassaires (Isidre Rebull). Fou nomenat secretari August Vilalta. Absolutament tots els membres del consistori de 1936 patiren la repressió franquista:
Vicent Porqueres, alcalde, fou assassinat a Tarragona després d’un consell de guerra.
Francesc Vidal, Adolf Serres i Isidre Rebull patiren consells de guerra sumaríssims que els imposà penes de presó.
Ramon Ferré i Domènec Abella s’hagueren d’exiliar.
August Vilalta també fou sotmès a un consell de guerra sumaríssim i condemnat a presó.
Tot i que el llibre d’actes dels plens de l’Ajuntament entre 1935 i 1939 ha desaparegut (i com a mínim fins el 2008 era a l’Ajuntament) sabem que quan Vicent Porqueres fou mobilitzat per anar al front el març de 1938 el substituí en funcions en Domènec Abella, fins que a primers d’octubre de 1938 fou nomenat alcalde Aleix Llecha i, el novembre, Artur Vilalta, que ocuparia el càrrec fins a la invasió franquista de Cabassers l’1 de gener de 1939. Llecha i Vilalta també foren represaliats amb sengles consells de guerra i penes de presó.1
A conseqüència del cop d’estat militar de 1936 i durant els primers mesos de la guerra s’originà un buit de poder a la rereguarda republicana que fou aprofitat per grups de radicals incontrolats, majoritàriament membres de la Federació Anarquista Ibèrica, que van cometre assassinats per motius ideològics, religiosos i de classe. A Cabassers assassinaren el juliol de 1936 a dos llauradors (Baltesar Miró Llecha i Martí Miró Ferré), i l’agost del mateix any també assassinaren a dos sacerdots que servien la parròquia de Cabassers, després de descobrir-los en un mas del terme de Margalef on s’havien refugiat. Un altre sacerdot fill de Cabassers i retirat a la Fatarella també fou assassinat el 1937. Avançada la guerra, el maig de 1938, un altre veí fou assassinat a Alcanó, després d’haver estat detingut en un control a Maials.
Per elaborar les llistes de víctimes s’han utilitzat les següents fonts:
Per les víctimes de la violència revolucionària: la Causa General i el llibre de Jaume Sabaté i Alentorn Víctimes d’una guerra al Priorat.
Pels morts al front: el llibre de Jaume Sabaté i Alentorn Víctimes d’una guerra al Priorat.
Per les víctimes del franquisme: la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Per les víctimes del nazisme: el llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis.
Víctimes de la violència revolucionària
Arnal Ortiz, Pasqual. Sacerdot visitant de la parròquia de Cabassers. Assassinat el 14/08/1936 en un mas del terme de Margalef.
Masip Masip, Xavier. Natural de la Bisbal de Montsant resident a Cabassers. Dependent. Assassinat per penjament el 14/05/1938 a la sala de l’Ajuntament d’Alcanó. Crim atribuït a un guàrdia del Servicio de Información Militar.
Miró Ferré, Martí. Llaurador. Assassinat el 22/07/1936 per un escamot de la FAI.
Miró Llecha, Baltesar. Llaurador. Assassinat el 22/07/1936 per un escamot de la FAI.
Moles Capella, Miquel. Nascut a les Alqueries (la Plana Baixa, País Valencià). Sacerdot, rector de la parròquia de Cabassers. Assassinat el 14/08/1936 en un mas del terme de Margalef.
Pasqual Masip, Josep. Titular de la parròquia de Cabassers des del 19 de març de 1936, fill de Cabassers i retirat a la Fatarella. Assassinat el 27/01/1937.
Víctimes del franquisme
Abat Chabrera, Vicent
Abella Sabaté, Domènec. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cabassers. Exiliat.
Abelló Tarragó, Domènec. Sumaríssim 2174.
Amorós Carim, Rossend. Nascut a Cabassers, veí de Gratallops. Sumaríssim 2388.
Bru Ferré, Josep. Sumaríssim 2764.
Cubells Jardí, Daniel. Nascut a la Figuera, veí de Cabassers. Sumaríssim 2760.
Estivill Bartolomé, Andreu. Nascut a Cabassers, veí de Porrera. Sumaríssim 2917. Sentenciat a mort i assassinat el 16/11/1939 a Tarragona.
Ferré Pascual, Ramon. Conseller de l’Ajuntament de Cabassers. Exiliat. Retornat el 1940 per viure en la clandestinitat fins el 1949.
Ferré Peris, Fructuós. Diligències prèvies 12428.
Ferré Sabaté, Jaume. Nascut a Cabassers i veí de Barcelona. Sumaríssim 21007.
Filella Horta, Saturní. Nascut a Cabassers i veí de Barcelona.
Franquet Viñas, Joan. Nascut a Córdoba (República Argentina) i veí de Cabassers. Sumaríssim 23331.
Galerons Sans, Francesc. Nascut a Cabassers i veí de Reus. Sumaríssim 719.
Llecha Llecha, Aleix. Conseller de l’Ajuntament. Alcalde d’octubre a novembre de 1938. Sumaríssim 2172.
Llecha Llecha, Josep. Sumaríssim 2177.
Llecha Queralt, Felip. Sumaríssim 3957.
Llecha Vall, Esteve. Sumaríssim 27.61.
Llorens Pàmies, Josep. Nascut a Falset, veí de Cabassers. Sumaríssim 4143.
Masip Bru, Joan. Sumaríssim 795.
Masip Llecha, Adeli. Sumaríssim 2763.
Masip Llecha, Plàcid. Sumaríssim 3958.
Masip Llecha, Serafí. Sumaríssim 3956.
Masip Tarragó, Manuel. Nascut a Cabassers, veí de Tarragona. Sumaríssim 3955.
Masip Masip, Esteri.
Masip Masip, Jaume. Jutge municipal de Cabassers. Sumaríssim 2553.
Masip Vila, Marcel. Nascut a Cabassers, veí de Barcelona. Procés desconegut.
Miró Amorós, Conrad. Diligències prèvies 395.
Miró Bru, Facund. Sumaríssim 28312.
Miró Franch, Marcel·lí. Sumaríssim 2762.
Pascual Sas, Francesc. Nascut a Cabassers, veí de Lleida. Sumaríssim 3333. Sentenciat a mort. Assassinat el 24/02/1942 a Tarragona.
Pascual Sas, Josep. Sumaríssim 2553.
Pascual Sas, Francesc
Porqueres Argany, Vicent. Alcalde de l’Ajuntament de Cabassers. Sumaríssim 002173, 1939. Sentenciat a mort i assassinat a Tarragona el 19 d’octubre de 1939.
Prats Saco, Jaume. Nascut a Cabassers, veí del Lloar. Sumaríssim 27394.
Rebull Bley, Josep Maria. Sumaríssim 227.
Rebull Masip, Isidre. Diligències prèvies 186.
Rebull Masip, Isidre. Conseller de l’Ajuntament de Cabassers. Diligències prèvies 186.
Roselló Vilà, Maria. Exiliada.
Sabaté Vidal, Josep. Nascut a Cabassers, veí de la Bisbal de Montsant. Sumaríssim 2631.
Serra Masip, Lluís. Nascut a Cabassers, veí de Falset. Sumaríssim 3513.
Serres Abella, Joaquim. Nascut a Cabassers, veí de Poboleda. Sumaríssim 1849.
Serres Bru, Ramon. Sumaríssim 3538.
Serres Ferré, Adolf. Conseller de l’Ajuntament de Cabassers. Exiliat.
Serres Ferré, Moisès. Exiliat.
Serres Ferré, Primo. Sumaríssim 12450.
Tarragó Masip, Josep. Sumaríssim 3959.
Vidal Bru, Caralampi. Nascut a Cabassers, veí de Vilassar de Dalt. Sumaríssim 517.
Vidal Llecha, Francesc, conseller de l’Ajuntament de Cabassers, Sumaríssim 002176.
Vilalta Carnasa, August. Secretari de l’Ajuntament de Cabassers. Exiliat.
Vilalta Carnasa. Josep. Sumaríssim 3954.
Vilalta Munté, Artur. Alcalde de l’Ajuntament de Cabassers de novembre de 1938 a l’1 de gener de 1939. Sumaríssim 2175.
Morts al front
Carim Perelló, Miquel
Ferré Llecha, Conrad
Ferré Vellvé, Joan
Guiamet Vall, Ramon
Juncosa Roselló, Domènec
Llecha Llecha, Pere
Querol Pagès, Tomàs
Veà Vall, Domènec
Vilalta Ferré, Salvador
Víctimes del nazisme
Aguilar Bru, Jaume. Alliberat del camp de Mauthausen el 05/05/1945.
Serra Bru, Miquel. Assassinat al camp de Gusen el 02/01/1942.
Vellvé Llecha, Victorià. Assassinat al camp de Gusen el 23/06/1941.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. Article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
SEGON. Ley 20/2022, de 19 de octubre, de memoria democrática.
TERCER. Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.
Per tant, portem al Ple els següents
ACORDS
PRIMER. Demanar a la Dirección General de Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática la declaració de reparació i reconeixement personal pels represaliats pel franquisme que van ser membres del Consistori de Cabassers, d’acord amb l’article 6.3 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, que són els següents: Aleix Llecha Llecha, Vicent Porqueres Argany, Isidre Rebull Masip, Adolf Serres Ferré i August Vilalta Carnasa.
SEGON. Reconèixer la injustícia patida per Domènec Abella Sabaté i Ramon Ferré Pascual, consellers de l’Ajuntament de Cabassers que patiren exili el primer i exili i clandestintat el segon, motiu pel qual no foren processats pel franquisme i per tant no poden ser reparats formalment per la Dirección General de Memoria Democrática, però que pagaren un alt preu pels càrrecs que exerciren amb les seves circumstàncies personals.
TERCER. Reconèixer la injustícia patida per tots els altres processats pels tribunals franquistes, il·legals i il·legítims.
QUART. Reconèixer la injustícia patida per tots els mobilitzats al front i pels qui hi van morir a causa de l’aixecament militar.
CINQUÈ. Reconèixer la injustícia patida per les víctimes de la violència revolucionària de la rereguarda republicana.
SISÈ. Reconèixer la injustícia patida pels deportats als camps nazis.
SETÈ. Reparar la memòria de totes les víctimes, amb una placa a l’espai públic que es determini que les recordi en conjunt, amb la inscripció «A totes les víctimes de la Guerra i la Dictadura».
VUITÈ. Traslladar aquest acord al Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática del govern espanyol i a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
1Prats, C. 75 anys fent camí, p. 36
| 19 Data de presentació: 19/10/2024 Ple on sha tractat: 27/12/2024 Sol·licitud Moció de reconeixement i desgreuge de les víctimes del franquisme, del nazisme i de la violència revolucionària Resultat: Rebutjada la inclusió a l’ordre del dia amb els 4 vots en contra del govern d’IpC-AM |
| 28 Data de registre: 07/03/2025 Ple on sha tractat: 30/03/2025 Sol·licitud Moció de reconeixement i desgreuge de les víctimes del franquisme, del nazisme i de la violència revolucionària Resultat: Aprovada amb els vots a favor de Junts, Regidora no adscrita i 4 vots d’ERC (abstenció de Ramon Bolumar) |
