La situació que vivim a Cabassers no té cap sentit: el govern municipal, d’ERC, rebutja complir la Llei de Política Lingüística i oficialitzar el topònim català del municipi. Insisteix a mantenir el castellà, «Cabacés». Com va quedar clar a la reunió que es va fer el passat 12 de juliol als qui s’oposen a complir la llei no se’ls pot fer cas perquè el que demanen és un disbarat. Tenir el nom oficial del municipi en català no és una decisió que depengui de la voluntat de ningú, sinó que és una obligació legal.
El govern local va anunciar el 5 de juliol que corregiria el topònim municipal després d’haver arribat a una entesa amb nosaltres per a fer-ho conjuntament. El 15 de juliol, però, trencaren l’acord i en declaracions a la premsa l’alcalde anuncià que havia pres la decisió de convocar una consulta popular per fer votar si l’Ajuntament havia d’iniciar l’epxedient de correcció del topònim; és a dir, fer votar si s’ha de complir la llei.
Recentment, responent unes preguntes (núm. 22 a 25) fetes al darrer ple ordinari, l’alcalde ha dit que la consulta popular que va prometre perquè la gent decidís si s’ha d’iniciar o no l’expedient de correcció del topònim «no és una prioritat pel govern», tot i que fa poc més d’un mes insistí en el seu compromís a fer aquesta consulta en una altra reunió pública. El que passa, en realitat, és que aquesta consulta no es pot convocar perquè seria un frau de llei.
Ara, havent-se adonat que aquesta consulta no es pot fer (no es pot votar si s’ha de complir o no una llei, ja que qualsevol llei és d’obligat compliment), l’assumpte de l’oficialització del topònim català «no és una prioritat» pel govern. Perquè en el fons aquella idea de fer una consulta només amagava l’esperança que la guanyessin els partidaris del no per intentar presentar com a legítima l’aberració de no voler complir la Llei de Política Lingüística. Al govern municipal d’ERC de l’Ajuntament de «Cabacés» li ha sortit un aliat inesperat, Ángel Escolano Rubio, president de Convivencia Cívica Catalana, l’entitat unionista que diu que «luchamos contra la intolerancia del nacionalismo catalán, especialmente en el ámbito lingüístico». El Sr, Rubio ha defensat a Twitter que no s’oficialitzi el topònim correcte del municipi amb els mateixos arguments que fan anar els detractors cabasserols d’escriure bé el seu propi nom: que abans de Franco ja s’escrivia en castellà, no volent tenir en compte que la llengua catalana no es normalitzà fins el 1913 per les circumstàncies de repressió polítíca des de la derrota de 1714, i que el 1939 la dictadura imposà la forma «Cabacés», quan el 1933 la Generalitat l’havia corregit per la catalana, Cabassers.
Instem el govern local de Cabassers a deixar de fer el ridícul i a complir immediatament la Llei de Política Lingüística i a estalviar-nos (i a estalviar-se) la presentació d’un contenciós administratiu als jutjats per obligar-lo a complir les seves responsabilitats. Seria difícil que el govern municipal pogués justificar el malbaratament de recursos públics intentant defensar al jutjat l’incompliment de la llei de política lingüística.
Imatges a disposició dels mitjans de comunicació:
