MOCIÓ DE SUPORT ALS CANVIS LEGISLATIUS PER COMBATRE LA MULTIREINCIDÈNCIA DELICTIVA
Des de l’any 2021, diversos alcaldes i alcaldesses d’aquest país han vingut denunciant una situació que es venia produint, i encara ara, d’alarma social en termes d’inseguretat entre gran part dels seus veïns i veïnes. Es referien a la circumstància que en el seus municipis, un reduïdíssim grup de persones fossin autores d’onades de delictes poc greus, especialment furts i, en ocasions, baralles, que el sistema —ja sigui policial, administratiu o judicial— no era capaç d’evitar. Refereixen que la policia, ben sovint, aconsegueix arrestar els autors dels fets, en la major part de les ocasions en que es produïen aquests furts; però que quan passaven a disposició judicial, els infractors eren deixats en llibertat i continuaven delinquint impunement un cop i un altre, traslladant visiblement a la ciutadania, per una banda, la impunitat amb què actuen, i per l’altra, una sensació d’inseguretat cada cop més gran.
Per donar solució a aquesta situació es va modificar el Codi Penal. El 29 d’agost de 2022 va entrar en vigor la reforma dels delictes de furt per la disposició final de Llei Orgànica 9/2022, fent possible la imposició d’una pena de presó d’entre 6 i 18 mesos als reus reincidents. Fins a aquesta modificació, els autors de furts menys lleus, mai no podien ser condemnats amb ingrés a presó.
Tot i aquesta modificació legislativa la situació continua empitjorant gradualment. El treball policial, en molts casos, no és efectiu fins que una sentència ferma condemnatòria amb pena de presó obligui a l’ingrés dels delinqüents a presó. Procés que pot durar anys o, fins i tot, pot no produir-se.
El passat mes de febrer d’enguany, el Comissari en Cap de la policia catalana advertia que la delinqüència ha crescut un 6% a tot Catalunya. El responsable policial assegurava que cal actuar en diversos fronts alhora per evitar que la percepció de la inseguretat es continuï deteriorant. I entre les diferents accions que va identificar, va proposar que «cal una reforma urgent del Codi Penal per afrontar
la multireincidència, ja que l’anterior té només un any i mig i no ha donat resultats».
Així mateix, també aquest mes de febrer es coneixia una alerta de la Magistrada Degana dels Jutjats de Barcelona, respecte al «col·lapse judicial» per l’augment dels furts i el retard dels judicis. Expressava que els judicis de furts s’haurien de celebrar en un termini màxim de 10 o 15 dies, però que no donen l’abast i que estan assenyalant judicis per a finals d’aquest any.
Cal recordar que els Mossos d’Esquadra van fer públic al seu informe de valoració del Pla d’Acció Tremall, el pla dels Mossos per a la lluita contra la multireincidència, que l’any 2022 es va tancar amb 283 persones multireincidents detingudes 2.270 vegades a Barcelona, implicades en 5.602 fets delictius, principalment robatoris violents i furts. Els cinc multireincidents més actius a la ciutat de Barcelona van ser detinguts 117 vegades, i entre tots acumulaven 178 antecedents. Un fet que preocupa els ciutadans i, per tant, també els responsables polítics. I també és un problema a les zones rurals, on el furt reiterat de productes i de material agrícola és sofert diàriament per la gent del camp.
Cal recordar que el dret a la seguretat s’erigeix com un dret fonamental de les persones, lligat al concepte de dignitat i llibertat. A més, evitar tractar amb rigor el fenomen de la multireincidència provoca armar el discurs a aquest llast que per a qualsevol societat democràtica i de progrés suposen els postulats que defensa l’extrema dreta. Per tot això, és peremptori abordar amb rigor aquest fenomen.
Conseqüentment, s’ha presentat a tràmit al Congrés dels Diputats una proposta de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal, en relació amb els delictes contra el patrimoni i l’orde socioeconòmic. Concretament, la modificació dels articles 234 i 235. Així mateix, es modifica l’article 22, sobre les circumstàncies agreujants, i l’article 66 sobre les regles generals per l’aplicació de les penes en els delictes lleus.
Alhora, i per tal de dotar dels recursos necessaris que permetin fer efectiva la present reforma, es modifica també l’Annex IV de la Llei 38/1988, de Demarcació i de Planta Judicial a l’efecte que el número de jutges d’adscripció territorial a Catalunya passi de 35 a 70.
Així mateix, es pretén modificar l’article 105 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, amb l’objectiu que els ens locals, coneixedors dels efectes de la multirreincidència delictiva relacionada amb els furts i altres delictes lleus, puguin disposar de la legitimitat necessària per l’acció penal, sens perjudici de la que correspongui al Ministeri Fiscal.
Finalment, es proposa incloure una modificació puntual al Reial Decret 95/2009, pel qual es regula el sistema de registres administratius de suport a l’Administració de Justícia, en relació amb la informació de caràcter general continguda als registres integrats en el sistema, i en relació a la informació continguda a la inscripció de sentencies fermes, així com a la inscripció de mesures cautelars.
És per tot això que el grup municipal de Junts proposa els següents:
ACORDS
Primer.- Denunciar la situació d’empitjorament de la seguretat a Catalunya i assenyalar la multireincidència delictiva com un dels elements que erosionen amb més contundència la percepció de seguretat de la ciutadania i contribueixen a generar més sensació d’impunitat respecte els delinqüents.
Segon.- Exigir canvis en l’ordenament judicial que vagin en la línia d’eliminar la impunitat de la multireincidència a través de la modificació dels articles 234 i 235 de la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal, fent èmfasi en el robatori de telèfons
mòbils i dispositius electrònics.
Tercer.- Exigir canvis en l’ordenament judicial que vagin en la línia de considerar la multireincidència, encara que sigui de delictes lleus, com un agreujant.
Quart.- Exigir l’increment dels jutges d’adscripció territorial a Catalunya, que ara mateix és 35, fins a la xifra de 70 per poder donar resposta diligent a les diferents causes.
Cinquè.- Exigir canvis en l’ordenament jurídic que permetin, a través de la llei d’enjudiciament criminal, que els ajuntaments puguin exercir l’acció penal en els delictes de furt.
Sisè.- Exigir millores al Reial Decret 95/2009, que regula el Sistema de registres administratius de suport a l’Administració de Justícia, per millorar la gestió i transferència de la informació.
Setè.- Donar suport a la iniciativa legislativa que vagi en la línia de donar resposta als punts plantejats anteriorment.
Vuitè.- Notificar aquests acords als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i a les entitats municipalistes, ACM i FMC.
| 16 Data de presentació. 17/09/2024 Ple on s’ha tractat: Sol·licitud Moció de suport als canvis legislatius per combatre la multireincidència delictiva Resultat: Rebutjada amb els 4 vots en contra del govern d’IpC-AM |
