El 5 de juliol de 2024 vam arribar a un acord amb l’equip de govern d’ERC de l’Ajuntament de Cabacés per a oficialitzar el topònim català del municipi, Cabassers, i complir així la Llei de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica. L’Ajuntament va emetre un comunicat on reconeixia que “l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i de la de Memòria Democràtica, i per això assumeix l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers, amb l’objectiu de preservar la nostra identitat i la seva rica herència cultural catalana.”
Prèviament, el 18/03/2024, havíem celebrat un ple extraordinari on l’oposició vam demanar al govern el compliment de la Llei de Política Lingüística i per tant l’oficialització del topònim català per al municipi, Cabassers. Els cinc regidors d’ERC hi van votar en contra. A principis de maig, un mes i mig després d’aquell ple, l’alcalde ens va proposar dur a terme la correcció del topònim conjuntament, i després de tres reunions els mesos de maig i juny vam arribar al consens expressat el 5 de juliol. El 12 de juliol es va celebrar una reunió informativa i participativa per a explicar la decisió de l’Ajuntament a la població i perquè qui tingués dubtes els pogués aclarir. De 60 assistents 12 plantejaren qüestions o expressaren opinions. D’aquests dotze, tres demanaren que es votés si s’havia de fer la correcció o no. L’alcalde va respondre que “la postura de l’ajuntament és fer la correcció del topònim” però que “votarem si voleu que l’Ajuntament iniciï l’expedient” i que “com a administració ens toca seguir la llei i defensar la llengua catalana” concloent però que, abans, els membres de l’Ajuntament havien de fer una jornada de reflexió “i això també ens ho hem de parlar”. En cap cas no va donar per fet que es convoqués aquesta consulta que demanaven alguns membres del públic, com es pot comprovar a partir del minut 1:18:00 de l’enregistrament d’aquella reunió. En canvi, en declaracions fetes a Reus Digital el 15 de juliol, l’alcalde va donar per fet que es convocarà “una consulta popular no vinculant per si l’ens municipal ha de tramitar la correcció del nom del poble”. Vam confirmar el seu posicionament després de contactar amb ell quan vam llegir la notícia a la premsa, i va afegir que el topònim no s’oficialitzarà en català “si la gent no ho vol”, contravenint tot l’acordat anteriorment.
Aquesta decisió és unilateral de l’alcalde i trenca el consens a què vam arribar el el 5 de juliol. No hi ha hagut cap reunió dels membres del Ple des de l’acte participatiu del dia 12. No es pot convocar cap consulta per a fer votar sí s’ha d’iniciar o no un expedient per a complir una obligació legal de l’Ajuntament, com oficialitzar el topònim català del municipi tal com disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. La població ni pot decidir l’ortografia d’un topònim ni es pot pronunciar sobre si s’han de complir les lleis. El Sr. Joan Plana, cap del servei territorial d’Administració Local a Tarragona, va deixar clara la impossibilitat d’aquestes consultes a la reunió participativa del 12 de juliol. Exigim que ERC respecti l’acord a què vam arribar el 5 de juliol i que no faci accions que ridiculitzin l’Ajuntament i el municipi, com voler fer votar disbarats. Si van per aquest camí que no comptin amb nosaltres.
La forma “Cabacés” va ser oficialitzada el 1860 pel govern espanyol, ortografiada segons les normes de la llengua castellana. El 1933 la Generalitat oficialitzà el nom del municipi ortografiat per les normes catalanes de l’IEC, i el 1939 la repressió franquista contra la llengua i la cultura catalanes imposà un altre cop la forma castellana anterior a 1933. El 1983 la Generalitat oficialitzà provisionalment de nou el topònim català, Cabassers, pendent que l’Ajuntament aprovés definitivament la correcció, però en lloc d’això aquest reclamà amb insistència que continués com a oficial la forma castellana. El 1998 amb la promulgació de la Llei de Política Lingüística s’hauria hagut de corregir el topònim, però l’Ajuntament ha rebutjat permanentment complir aquesta llei. En ser una imposició de la dictadura encara no revertida també és d’aplicació al cas la Llei de Memòria Democràtica, com podreu llegir aquí. No es pot votar si s’ha de mantenir una imposició del franquisme.
