El 18 de juliol de 1936 l’exèrcit espanyol es va alçar contra el govern de la II República. El cop d’estat va ser combatut per sindicalistes, militars i forces d’ordre fidels al govern i voluntaris, que formaren una força de combat heterogènia però capaç de resistir tres anys contra un exèrcit organitzat i amb experiència de combat, que tenia el suport militar i econòmic, a més, dels règims nazi i feixista italià.
A la rereguarda d’un i altre bàndol s’hi cometeren excessos i injustícies, i la repressió per motius polítics va ser habitual, segant la vida de moltíssimes persones innocents a mans d’uns i altres. Les operacions de l’aviació militar franquista (amb el suport de les abominables i criminals Legió Condor nazi i l’Aviació Legionària italiana) foren crims de guerra contra població civil. La guerra la va guanyar el feixisme el 1939, i això derivà en una dictadura de gairebé quaranta anys, durant la qual la repressió i la injustícia foren la tònica general.
L’octubre de 2022 el Congrés va promulgar la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, amb la intenció d’esborrar el rastre que queda del franquisme i reparar, en la mesura del que es pugui, el mal que va fer la dictadura. Per això, avui, 18 de juliol, vuitanta-set anys després del cop d’estat i l’inici de la guerra civil, hem presentat al ple de l’Ajuntament de Cabassers dues propostes de resolució:
La primera és una declaració de suport i compliment de la Llei de Memòria Democràtica, promoguda per aquestes entitats memorialistes: Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme, Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Amical de les Brigades Internacionals, Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, Ateneu Memòria Popular i Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Veureu el text de la proposta de resolució en aquest enllaç.
La segona és una altra proposta perquè el ple acordi la retirada del darrer símbol franquista físic que queda a Cabassers: una inscripció commemorativa del 18 de juliol (celebració del «Alzamiento Nacional») que hi ha als rentadors públics, inaugurats aquell dia de 1942. Vegeu aquí l’acord que proposem.
Aquestes propostes es debatran i votaran al ple ordinari de finals de setembre. Li presentarem també, al mateix ple, una altra proposta de resolució per a reparar el darrer efecte encara vigent de la repressió franquista al nostre municipi: la imposició de la forma toponímica «Cabacés», encara oficial tot i ser il·legal per la Llei de Política Lingüística des de 1998 i per la de Memòria Democràtica des de 2022. Qui no vulgui entendre que «Cabacés» és oficial a causa del franquisme (amb l’argument «és que abans de Franco ja s’escrivia així») ho trobarà ben explicat en aquest enllaç i resumit amb l’exemple de Vic / Vich en aquest altre.
Per a conèixer l’actuació de l’Ajuntament durant els anys de la II República, la guerra civil i el primer franquisme també hem demanat còpia de les actes dels plens celebrats entre l’1 de gener de 1930 i el 31 de desembre de 1945. La memòria democràtica es conserva i es promou investigant i difonent el coneixement, i per això hem demanat aquesta informació.
