El 26 d’agost de 2024 el diari ARA va publicar un article titulat «”A mi no m’ha votat Pompeu Fabra”: els nou municipis que es neguen a catalanitzar el seu nom». S’adjunta com a document número 1 i també es pot llegir en aquest enllaç:
El titular inclou unes declaracions de Jaume Pujals, alcalde de Cabassers, que va afirmar a la premsa “a mi no m’ha votat Pompeu Fabra” per justificar l’incompliment de la Llei de Política Lingüística i el trencament de l’acord a què havia arribat amb Junts el 5 de juliol de 2024 per oficialitzar el topònim català del municipi, Cabassers. L’alcalde també va declarar que “vam fer una reunió amb els veïns i ho volen votar, i així ho farem perquè no es canviarà el nom perquè ho digui un senyor que ens acusa de franquistes”.
Cal especificar que el topònim, efectivament, no es canviarà perquè ho digui aquest senyor que cita l’alcalde (i que sóc jo mateix), sinó perquè ho diu l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. Tampoc mai no he acusat al govern local de ser franquista, sinó d’una evidència, que és mantenir la imposició que va fer el franquisme del topònim castellà com a part del seu programa repressiu contra la llengua i la cultura catalanes, fet reconegut pels articles 3.6 i 4.4 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática.
L’alcalde afirma que es votarà si s’ha de complir o no la legislació vigent, i per tant enganya els veïns que diu que li van demanar de votar aquest assumpte en una reunió, que per cert no van ser més que unes poques persones de les 60 que van assistir a la reunió que esmenta, celebrada el 8 de juliol de 2024. No tot es pot votar, i no es pot fer cap consulta, per molt no vinculant que sigui, preguntant si l’Ajuntament ha de complir el que ordenen les lleis. Oficialitzar el topònim català segons les normes lingüístiques que fixa l’Institut d’Estudis Catalans no és només una obligació per l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, sinó també per l’article 2 de la Llei 8/1991 sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, que deixa clar que l’ús lingüístic de les corporacions locals ha de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.
Per tant, tenir el topònim en castellà, i heretat del franquisme, vulnera tres lleis. Voler fer votar si s’han de complir o no és un disbarat i l’alcalde sap de sobres que una consulta així no es podrà ni convocar, i si ho fa com ha apuntat que es faria, volent fer votar el subterfugi de si l’ajuntament ha d’iniciar l’expedient de correcció del topònim, seria en frau de llei, perquè l’inici de l’expedient no és més que un pas necessari per complir una obligació. S’escuda en l’aprovació d’un reglament orgànic de participació ciutadana, però les consultes populars no refrendàries es regulen, pel principi de jerarquia normativa, per la Llei 10/2014, no pels reglaments que pugui aprovar un ajuntament.
L’afirmació de l’alcalde “a mi no m’ha votat Pompeu Fabra” és molt desafortunada i reprovable. No només pel menyspreu que mostra per la llengua, les seves normes i la legislació que la protegeix, sinó pel menyspreu a la pròpia figura de Pompeu Fabra, que fou perseguit pels franquistes per haver normativitzat la llengua catalana. El gener de 1939 s’hagué d’exiliar a la Catalunya Nord i els franquistes saquejaren casa seva i cremaren al carrer la seva biblioteca particular, i fou blanc constant de la propaganda de la dictadura. Fabra morí a l’exili. Fer befa d’aquesta figura mostra un menyspreu impropi de qualsevol càrrec públic. Menysprear la llengua del país en un context d’emergència lingüística i de retrocés del català en tots els àmbits fa encara més inacceptable la situació generada.
Finalment l’alcalde va dir al diari Ara que havia acceptat encetar el meló de la correcció del topònim per “acabar amb el circ”. El circ és que un ajuntament que pretén ser democràtic rebutgi complir la legislació vigent i oficialitzar el nom del seu municipi en català, que és la llengua pròpia del país, i que vulgui fer votar en una consulta antijurídica si s’ha de mantenir o no el topònim castellà, imposat el 1939 per la dictadura com a part del seu programa de repressió contra la llengua i la cultura catalanes.
FONAMENTS DE DRET:
PRIMER. Article 2 de la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.
SEGON. Article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística.
TERCER. Articles 3.6 i 4.4 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática.
Per tot això, portem els següent ACORD a votació per part del Ple:
L’Ajuntament de Cabassers manifesta que no comparteix les declaracions de l’alcalde al diari Ara i el reprova, i es compromet respectar, promoure i protegir la llengua catalana i els drets lingüístics, acatant immediatament la legislació lingüística i duent a terme totes les accions necessàries per garantir-ne el compliment.
| 14 Data de presentació: 06/09/2024 Ple on s’ha presentat: 16/09/2024 Sol·licitud Moció de reprovació de l’alcalde per declaracions contra la llengua i compromís de l’Ajuntament per respectar, promoure i protegir el català Resultat: El govern no l’ha volgut incorporar, arbitràriament, a l’ordre del dia de la sessió plenària, sense emetre cap resolució argumentant aquesta decisió, i per tant ha vulnerat els drets de participació política de l’oposició. Presentada novament al ple per la via d’urgència, els regidors d’ERC han votat en contra d’admetre-la |
