L’estiu passat el govern municipal va enganyar a la població, anunciant que acataria la Llei de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica i que substituiria el nom espanyol i imposat pel franquisme del municipi, Cabacés, pel català, Cabassers. Quan ja estava tothom informat i conforme es van fer enrere a saber per quina cacicada entre ells mateixos i els personatges caducats que els assessoren, que devien considerar massa humiliant haver de reconèixer la veritat: que s’han passat els darrers 40 anys fent el ridícul. En lloc de complir el que s’havien compromès a fer van proposar un últim disbarat: una votació en frau de llei per decidir si calia iniciar l’expedient per complir la legislació lingüística a la toponímia. Algú amb més coneixement els devia advertir que aquesta consulta popular era il·legal i irrealitzable (les ha d’autoritzar la Generalitat, que no pot autoritzar res il·legal si no vol problemes amb la Justícia per prevaricació). I després d’assegurar i prometre que aquesta votació es faria, a l’alcalde no li ha quedat més remei que reconèixer que com a molt es pot fer una enquesta anònima sense cap classe de validesa, si no vol acabar inhabilitat.
L’Ajuntament de Cabassers, persistint en una posició que tothom veu que és una insensatesa absurda, ha malmès la reputació del municipi i l’ha convertit en una riota. A això hi han ajudat els governs d’Esquerra Republicana primer i del PSC després, ja que cap dels dos, ja sigui per covardia, inutilitat o incompetència, no ha sabut imposar el compliment de la llei a aquest govern municipal de caspa i naftalina.
Tan lluny ha anat la insistència de l’ajuntament de Cabassers a fer el ridícul que l’hem hagut de demandar al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona perquè sigui una sentència judicial la que l’obligui a escriure bé el seu propi nom.
La premsa espanyola se sorprèn de la curtor de mires d’aquest ajuntament nostre i en fa mofa i befa. Mantenir el nom franquista, que per l’ajuntament sembla una cosa sagrada, pels espanyols -fins i tot pels diaris de dretes- és ridícul i mereixedor de ser escarnit amb articles a diaris generalistes:
