A algunes persones els pot agradar escriure Cabacés i fins i tot hi ha qui preferiria fer-ho amb Cabacers. Gustos personals de l’àmbit privat sobre els que no hi ha res a dir. Però l’Ajuntament és una administració pública i està sotmesa a unes regles que ha de complir li agradin o no. La norma que regula la toponímia oficial de Catalunya és l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, i és claríssima: «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». Això, que és evident i no admet discussió, no vol complir-ho el govern municipal de Cabassers.
Fa un any l’Ajuntament va reconèixer que havia de complir la llei i oficialitzar el nom català del municipi, i quan ja estava explicat a la població i tothom conforme, van sortir els tres o quatre de sempre a fer el ridícul i a dir que s’havia de votar. Per aquests tres o quatre el govern municipal es va fer enrere i va prometre una votació, que ni ha fet ni farà perquè el que volia votar és un disbarat: si l’Ajuntament ha d’iniciar l’expedient per complir la llei. Té l’obligació de fer-ho, i una consulta així no serà mai autoritzada pel Govern de la Generalitat, com de fet ja es va dir en aquella reunió.
Davant d’aquest engany a la població vam decidir portar l’Ajuntament al jutjat perquè una sentència l’obligui a oficialitzar el nom en la llengua que toca, en català. La reacció lògica d’un govern local sensat, davant d’aquesta situació, hauria estat acatar la llei i estalviar-se el judici. En canvi s’ha dedicat a malgastar 3.300€ de diner públic contractant un advocat per enviar-lo a fer el ridícul davant del jutge, ja que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que diu ben clar que la normativa lingüística autonòmica també vincula els ens locals, que l’han de complir. I quan la sentència condemni l’Ajuntament segurament encara es gastarà molts més diners públics volent-la recórrer, perquè l’objectiu d’aquesta gent és endarrerir tant com puguin el que és inevitable i lògic: el nom del poble s’ha d’escriure en català, com tots els altres. Què hi guanyaran? Tres o quatre anys més de fer pena arrossegant-se per aquests jutjats essent la riota de la premsa i la vergonya de l’administració?
Fins i tot a la premsa espanyola li ha cridat l’atenció que hi hagi un govern municipal d’ERC tan recalcitrant i contrari als principis del seu propi partit, que sempre ha destacat per defensar la llengua catalana. Sense anar més lluny, El Debate escrivia el 17 de juliol sota el titular «La curiosa lucha de un pueblo catalán gobernado por ERC por mantener su nombre oficial en español» que «el caso sienta un precedente inédito en la aplicación de la normativa lingüística autonómica, que hasta ahora no había enfrentado una resistencia judicial tan explícita por parte de una administración local». Pocs dies abans, el 2 de juliol, El Mundo publicava també una notícia sobre el cas, amb el titular «El único pueblo de Cataluña que conserva su nombre en castellano». I n’hi han moltes més: El Periódico, El Confidencial, OK Diario, 20 Minutos, Diario AS, etc, etc.
Som ja davant d’un escenari de desprestigi i ridiculització del municipi que s’hauria pogut evitar si l’any passat el govern municipal hagués mantingut la seva paraula; ara la correcció ja estaria feta i d’això no se’n parlaria més. En canvi, l’actitud recalcitrant del govern local, de voler arribar fins a les últimes conseqüències defensant un cas perdut, està destruint la imatge de Cabassers.
